Epitafi

Si us vaig ferir en vida,
passeu de llarg, amics,
i que la glòria us guardi.

I a vosaltres
que ploreu la meva absència,
quan la llàgrima arribi als llavis
que sigui
per morir, al punt, en un somriure.

De la banda de la mort,
segueixo essent el jardiner
que fa de l´amistat la rosa
mes preuada.


Aquest epitafi es d´un personatge nat a Castelldans (Qal ´a al-Hamir), el nom es Mubassir ibn Sulayam "al-Nasir al- Dawla"

Eunuc elevat per la gràcia del seu senyor a vali de Mallorca. Formava part d´una aristocràcia musulmana de frontera, que va deixar Lleida a la seva sort en un moment en què la conquesta feudal era imminent i el domini islamic sobre aquestes terres tenia els dies comptats.
De nom Mubassir, el qual va rebre el sobrenm de Nasir al-Dawla (El defensor de l´Estat). Era originari de Castelldans (Qal´a al-Hamir), que vol dir campament o fortaleça dels asses, de la jurisdicció de Lleida, però l´enemic el va fer presoner essent petit i el va castrar.L´ambaixador del valí de Mallorca Al-Murtadi el va trovar a la cort dels comptes de Barcelona i va pagar un recat, li va semblar que tenia una gran intel.ligència natural i un admirable enteniment. Aleshores el va portar devant del valí al-Murtadi, el qual va convertir-lo en el seu millor amic, Elevat de mires, lloable de costums i de gran virtut i generositat, va defensar el seu territori dels atacs del enemics. La seva prudencia en la lluita no ha estat lloada com ho ha estat ell fins que va morir.

Mubassir ibn Sulayman va fer de la seva vida un exercici on prenia cos i ànima aquella lloada màxima-tan sovin oblidada- de la moral islàmica: "La hipèrbole és la llaga de l´elogi." El retrat intel.lectual i moral de´ibn al-Tobbi ens apropa un personatge investit de generositat, manca d´ambició, sentit de la mesura i gust excels per les coses de l´esperit:" Va ser la personificació més pura de l´edifici en que el fonament són la modèstia; les columnes, la justícia del princep, i , cosa més difícil encara, la teulada que corona l´obra ben feta, el bé dels seus súbdits".

A tot Mallorca era conegut l´amor de Mubassir per les flores, fins al punt que el seu jardí, tocant a mar, rebia els sobrenoms de "la catifa de Al.lah" i "el verger del blau naixent". D´aquesta afecció floral, se´n fa ressò el seu "Epitafi", recollit pel Kitab. Apassionat per les lletres, va convertir la poesia en el centre de l´activitat cultural de palau. Mubassir en unes emotives paraules, són tota una declaració de principis: "Dues coses em subjugen i em fan perdre el món de vista : contemplar un rostre bell i escoltar uns versos que brollen amb naturalitat". Era del parer que la poesia formava part d´un llenguatge ecumènic i, fins i tot, la considerava com a part indispensable del príncep. Ibn al-Tubbi li atribuiex aquestes paraules "Per als obrers i camperols, secretari, el visir, el príncep, és una evasio de les seves preocupacions i de les inquietuts que tant sovint els amoïnen; per als bons poetes cortesans és a dir , per a aquells que per diners no traeixen la seva alçada artística, representa un mitja de vida. Per a tots és un títol der gloria, i lliurar-se a ella, fins i tot quan s´és un príncep, no va contra la pròpia dignitat, sinó ben al contrari, analteix la nostra vida i purifica el nostre esperit."