Candidatures eleccions municipals 2007

Relació de Candidatures presentades a les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 a Castelldans.

KASTELLDANS 07- ACORD MUNICIPAL (K07-AM)

01- Óscar Paulino Hernandez i Andrade
02- David Bellet i Oronich
03- Judit Falcó i Segura
04- Lidia Garsaball Segura
05- Didac Morganti i Lopez
06- Enna Camús i Miquel
07- Eduard Batlle i Pomar
08- Marta Palau i Alba
09- Núria Bodet i Gómez

INDEPENDENTS PER CASTELLDANS-PROGRÉS MUNICIPAL (IC-PM)

01- Antoni Gómez Botargues
02- Lluís Bellet Mateu
03- Josep Pau Rebull
04- Ramón Batlle Argilés
05- Malcom Jhon Hayes
06- Josep Borràs Falcó
07- Daniel Simó Queralt
08- Dolors Farran Royo
09- Genaro Mateu Cuadrat
SUPLENTS
01- Joan Farran Royo
02- Pepita Curcó Bernaus

CONVERGÈNCIA I UNIÓ (CiU)

01- Xavier Lopez Seuma
02- Conrad Llovera Sala
03- Joan Mateu Freixinet
04- Ana María Alcoba Cruz
05- María Elvira Doménech Oró
06- Agnés Jovells Huguet
07- Raquel Feixa Torres
08- Marc Segura Jovells
09- Josep Simó Aixalà
SUPLENTS
01- Leonor Farran Prats
02- Joan Bernaus Grinyó

PARTIT POPULAR

01- Miquel Ribelles Pau
02- Josep María Bonet Borràs
03- Josep Rebull Pons
04- Eloi Costafreda Falcó
05- María Josefa Bosch Vallverdú
06- María Angels Sabaté Espinet
07- Santago Ipas Gil
08- Pilar Lopez Marqueño
09- Josep María Porqueras Olomí

Ja en tenim prou.org

Ja en tenim prou és un projecte col•lectiu, una plataforma que s'ha format amb l'objectiu de produir curts audiovisuals i una pel•lícula per a moure l'opinió i la crítica i promoure --des de la independència de tots els partits polítics- el vot progressista per a desallotjar el PP de les institucions el pròxim 27 de maig.

Volem contribuir a canviar el mal govern per una altra política que respecte la ciutadania i el territori.

Compartim l'opinió que ens trobem en una situació d'emergència i que quatre anys més del PP, exercint el poder absolut que hem hagut de patir durant dotze anys (setze en el cas de la ciutat de València), poden acabar de destruir el que ens queda de país, poden continuar menyspreant la ciutadania i convertir-nos en un parc temàtic per als seus negocis i les seues mentides.
Per tot això, entenem que promoure el vot i anar a votar en les properes eleccions és una decisió profundament moral de la qual no podem desentendre'ns.

La manera que el PP té d'exercir el poder i de gestionar els assumptes públics els podeu veure a través de la cinquantena de curts que formen el projecte i de manera resumida en la pel•lícula.

Cal ajuntar tots els esforços, tota la ràbia i el desànim, i convertir-los en un riu de voluntats, perquè no puguen continuar fent la seua.

http://www.jaentenimprou.org

"Ja en tenim prou"

Fer fora el PP

'Ja en tenim prou' és producte de l'esforç d'organitzacions socials i culturals compromeses amb la llengua, la cultura, el territori i el medi, com Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i Xúquer Viu, i vol ajudar a 'crear un espai en què es pugui fer sentir la veu dels qui no la poden fer arribar als mitjans de comunicació majoritaris del País Valencià, com Ràdio Televisió Valenciana'. La pretensió és que el sector crític del PP esdevingui majoria social. El film critica la gestió del PP sobretot en qüestions de llengua, de cultura, d'urbanisme i de medi.

La cinta consta de vint-i-quatre curts crítics amb la gestió del govern de la Generalitat, dos dels quals de VilaWeb TV: l'un sobre la visita del papa a València i, l'altre, sobre l'accident del metro.

A més de VilaWeb, col·laboren en el projecte InfoTV, el Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants del País Valencià, Escola Valenciana i Obrint Pas.

L´inici de la perdua de les nostres llibertats

Dia 25 d´Abril de 1707, avui fa 300 anys es va iniciar la perdua de les nostres llibertats, en la Batalla d´Almansa, les tropes de Felip V derrotaren les de l´arxiduc Carles d´Austria, cosa que comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta, perdent així el Regne de València tots els furs concedits fin a la data i l´implantació dels Decrets de Nova Planta.
La victòria a Almansa significà la consolidació del domini d´Espanya pels Borbons. A partir de llavors, només Catalunya i les Illes continuarien fidels a l´Archiduc Carles, fins que els anglesos i el propi archiduc es vàren desinteressar del conflicte, firmant el Tractat d´Utrech el 1713. La guerra s´allargaria fins el 1715 amb la rendició de les Pitiüses.
Finalitzada la guerra, el monarca empendre una profunda reforma administrativa de l´Estat de caracter centralista, com el Decret de Nova Planta de la Corona d´Aragó al 1716, pel qual dissolía les principals institucions i reduïa al mínim la seva autonomia.
Us recomano que visiteu l'especial Quan el mal ve d'Almansa a tots alcança.

Eleccions municipals

Ahir, per Sant Jordi, es va acabar per fi la carrera de les candidatures municipals a Castelldans, poble de 1.000 habitans escassos, pel que es diu n´hi haurà cuatre grups, socialistes, una d´independents presentada per Esquerra Republicana, un altra de CiU i la del PP, les dos últimes son les que menys han costat de confeccionar, normal, i les dos primeres, sobre tot la dels socialistes a costat molt, fins al punt que ahir al matí encara no estaba clara la cosa, no s´ha habia fet de dia que els teléfons bullien, li hauran de donar les gràcies al Lluis Bellet que a anat casa per casa amb un esperit de corredor de fons.En les dues darreres eleccions municipals, els socialistes vàren ser els guanyadors, i l´Antoni Gomez el batlle, segons ell després de 8 anys ja no es volia tornar a presentar, ho sabrem aviat.
Passats un dies que facin la reflexió de perqué els i a costat tant de confeccionar la candidatura.

Concert de Ruper Ordorika

Aquest dissabte dia 21 d´abril a la cafeteria Slàvia canta una vegada mes el cantautor basc Ruper Ordorika, comparat amb estrelles con Lou Reed i Bruce Springsteen te un estil rocker amb tocs de folk i pop, ha gravat discos de cançó tradicional amb el trio Hiru Truku.
Guitarra acústica i veu: Ruper Ordorika
Veu i contrabaix: Joseba Sarrionandía / Ruper Ordorika

ACTA DE CONSTITUCIÓ AJUNTAMENTS REPUBLICANS 14 D´ABRIL DE 1931

Acta 14 d'abril de 1931.
ACTA DE CONSTITUCIÓ AJUNTAMENTS REPUBLICANS
En el pueblo de Castelldans a catorce de abril de mil novecientos treinta y uno. Siendo las veinte i tres horas, se personó en la Secretaria municipal con carácter de Presidente del Comité Revolucionario de este pueblo Don José Farré Monico; manifestando que, al igual de todos los demás pueblos de España, habiendo sido proclamada la República y que en su virtud y en virtud de las atribuciones que le son conferidas dispone la immediata toma de posesión del nuevo Ajuntamiento Republicano que lo compondrán los Sres. que han sido elegidos en las ultimas elecciones municipales y disponiendo que de sobre ellos como Presidente i Alcalde de este pueblo Don Matias Bonet Segura.

Acto seguido se personan para tomar posesión de los cargos de concejales los siguientes señores:
Don José Farré Mónico, Don José Farran Farran, Don Josep Farran Queralt, Pedro Griñó Rey, Don Baltasar Botargues Costafreda, Don Sebastian Simó Barberá, Don Eugenio Corretge Pons, Don Francisco Barberá Serra.
Los expresados Señores en debido cumplimiento a lo dispuesto por el Señor Presidente del Comité Revolucionario y dispuestos asi mismo, al cumplimiento de su deber aceptan respectivamente el honroso puesto que se les ofrece, prometiendo en nombre de la República cumplir digna y respetuosamente todos los deberes que en virtud de sus cargos se les designan, tomando acto seguido posesión de sus cargos de concejales y proponiendo como Alcalde-Presidente al designado Señor Matias Bonet Segura, tomando a continuación asiento en sus respectivos sitiales.
Por lo qual se dio por terminado el acto firmandose la presente, de que certifico.
El President del Comitè Revolucionari D. Josep Farré Monico.

Alcalde: Macià Bonet Segura.
Regidors: Josep Farré Monico, Josep Farran Farran, Josep Farran Queralt, Pere Griñó Rey, Baltasar Botargues Costafreda, Sebastià Simó Barberà, Eugeni Corretjé Pons i Francesc Barberà Serra.

QUAN LA IDEOLOGIA MATA LES IDEES

QUAN LA IDEOLOGIA MATA LES IDEES
Josep-Maria Terricabras

No és veritat que l'Església catòlica espanyola no sintonitzi prou amb l’esperit del seu temps: a Espanya, la jerarquia catòlica -que es la cara oficial de l'Església- sintonitza molt be amb l’esperit conservador, fins i tot reaccionari, de bona part de la societat, sintonitza molt be amb el poder, amb el que ha estat, amb el que és i amb el que serà. Amb el poder etern, vaja.

Per aixo es tan significatiu el que passa a la parroquia madrilenya de San Carlos Borromeo, situada en un territori dificil -és eloqüent que sigui el "barri d'Entrevías"-, amb gravíssims problemes demarginació; allà hi treballen tres capellans que han anat aglutinant una comunitat viva, inquieta, espontània i, és clar,poc convencional, molesta; la litúrgia és lliure i gens encarcarada, la catequesi s’entén, el servei als pobres és prioritari.
El cardenal Rouco Varela, convençut que l’activitat de servei social que s’hi fa és excel·lent, però que la vida parroquial és deficient, ha decidit tancar la parròquia i demanar a Caritas que gestioni i reforci les accions socials. La reacció popular ha estat immediata i massivament favorable a continuar com fins ara. Tot aixó ho sé perquè ho he seguit, no perquè la majoria de notícies periodístiques hagin estat al servei d’una informació crítica.

Peró, ¿a qui se li acut tancar una parròquia sense ni anar-la a visitar per veure com hi viu la gent i per saber què s’hi fa? ¿Com pot haver arribat a cardenal algú que encara pensa que una parròquia pobra i marginada pot anunciar la salvació sense salvar la gent concreta que hi viu? Si Rouco separa l’acció social de la vida parroquial, o no ha entè en quin mòn viu o vol condemnar la vida cristiana als museus de la història.


El cardenal defensa una estranya i eixorca ideologia abstracta, rígida, immutable, distant. Una ideologia que mata les idees i doblega les persones. Per aquest camí no m’estranyaria que tingués raó Montesquieu quan va dir, el 1721, que el catolicisme no subsistiria a Europa els següents 500 anys. Ja només en falten 214. Rouco empeny i no ho fa sol.

Article publicat a El Periòdico, el 11 d’abril del 2007

Divendres Sant 2

He rebut un comentari anònim que ens tracta de farts, doncs no vull pas decepcionar-lo, com pot veure per Setmana Santa, toca verdura i bastant fumats.



La recepta dels calçots és dels nostres amics de l´Alternativa Baix Gaià, gent compromesa i amb ganes de fer les coses bé.
Aprofitan l´avinentesa, us recomano visiteu el Bloc del "Siscu de la Muralla", on ha penjat el discurs d´un revolucionari.

Concert a la cafeteria Slavia

Ahir a la nit varem anar a escoltar el concert de Tapia eta Leturia, a la cafeteria Slavia, per la raó que fos no es van poder desplaçar a les Borges Blanques, al seu lloc van actuar el grup basc Briganthya, un grup molt bo, que no es prodiga gaire a Catalunya, l´últim concert el van fer al Festival de Música Alavila del Vendrell el 3o d´agost de 2006 .La seva música es una fusió basc-celta força interesant, val la pena veure´ls i escoltar-los.

Divendres Sant "Processó"

El divendres de Setmana Santa acostumem a fer una processó, aquest any, al Congost de Mont-Rebei, l´hem feta des de lo Queixigar i mirador d´Altamiris, la ruta té 2 km., amb una durada de tres hores entre anada i tornada. El camí és un sender ascendent que va des de la cota 500 m fins a uns 900 m d´altitut. Hem agafat el camí que surt de l´àrea d´aparcament en direcció sud, cap al congost de Mont-rebei, i després de travessar el barranc de la Maçana, on es trova el pont metàl.lic penjat, continuem el camí uns 50 m. i pujem fort pel bosc fins a un replà (Altamiris) des d´on s´albira una bona vista de l´entrada del congost. Passat aquest, s´inicia el camí cap al Congost de Mont-rebei.


Pont metàl.lic penjat


Replà d´Altamiris


Primera estac...Aturada.



L´última aturada.

Els alts funcionaris de l´estat són tancats i provincians"

M´ha semblat interesant l´entrevista que li fan a l´Alfons Lopez Tena (CiU), vocal del Consell General del Poder Judicial. Es membre de Convergència i Unió viu a Madrid, coneix l´estat espanyol des de dins i es declara obertament independentista i desconfia del Tribunal Constitucional.

Que el nou ajuntament ens il.lumini

l´ oli d oliva kosher

L`oferta de l´oli la van fer primer al nostre Sindicat, vàrem dubtar i ens han passat al davant.

DIUMENGE, 01/04/2007 - 11:00h
Un vi 'kosher' de Capçanes, entre els millors del món
L'exporten a Israel i una trentena més de països
La comunitat jueva de diferents països prepara la Pasqua (Pessah) amb la compra de vi 'kosher', que beuran durant aquesta festivitat. El Celler Capçanes, situat a la població del mateix nom del Priorat, produeix des de 1995 aquest tipus de vi. L'exporta a més de trenta països i té una gran demanda per part de la comunitat jueva dels Estats Units. El Flor de Primavera és reconegut com el millor 'kosher' elaborat a Europa i ha aconseguit un gran prestigi internacional.

A tall d'exemple, ara fa pocs dies, una ampolla especial de Flor de Primavera va aconseguir la xifra més alta en una subhasta amb fins benèfics que es va fer al Museum of Jewish Heritage de Manhattan: mil dòlars. El Celler de Capçanes produeix unes 25.000 ampolles de Flor de Primavera cada any, elaborat amb un 30% de garnatxa, un 30% de cabernet sauvignon, un 25% de carinyena i un 15% d'ull de llebre. El seu preu ronda els 18 euros.

Com es fa el vi 'kosher'

El vi 'kosher' (que vol dir correcte o apte) és consumit per la comunitat jueva en celebracions com la Pasqua jueva o el Sàbat i compleix uns criteris de producció molt estrictes. Tot el procés de fabricació del vi, excepte la verema, l'han de fer jueus. El cupatge el decideix l'equip d'enòlegs del celler, però tret de donar les directrius, tots els passos d'elaboració i embotellament del vi l'han de fer jueus. Altres condicions que ha de reunir el vi 'kosher': l'edat mínima dels ceps ha de ser de quatre anys, no es poden fer servir fertilitzants orgànics, les ampolles han de ser noves, l'ú per cent dels beneficis del vi s'ha de donar per a caritat i el setè any, l'any del Sàbat, s'ha de deixar descansar la vinya perquè es regeneri. www.vilaweb.cat

El primer oli jueu.- Coselva acaba de posar al mercat el primer oli d'oliva kosher de Catalunya. Es tracta d'un producte sotmès a estrictes controls de traçabilitat i amb una alta qualitat per a l'elaboració del qual la cooperativa compta amb el suport del rabí David Lidersohn. Coselva acaba de respondre a una primera comanda de 3.000 ampolles procedent d'Israel i ha fet contactes amb el mercat nord-americà, que també és un gran consumidor dels productes koshe