Conferència del Dr. José M. Murià

Ahir vaig anar al Museu d´història de Catalunya, a escoltar la conferència a càrrec del Dr. José M. Murià, presentat i moderat pel Sr. Josep M. Figueres, va ser l´últim dia del cicle de conferències sobre l´exili català a Méxic.

Al gener de 1939 les tropes de Franco són a Barcelona i una riuada de gent pren l´exili ho fan primer a França, la magnitud del l´exode els agafa desprevinguts, la Generalitat sense recursos no te capacitat per fer front a la situació, gran part dels exiliats catalans fan cap als camps de concentració francesos.

Tres països acullen amb els braços oberts els exiliats, Méxic, Xile i la Republica Dominicana, especialment el primer, ja des de el 1937 amb vaixell Sinaia els nens anomentas de Morelia, el principal port d´entrada va ser el de Veracruz, on van tenir una rebuda entusiàstica, el govern de Làzaro Càrdenas va habilitar centres d´acollida i menjadors col·lectius i els i va proporcionar les primeres feines. Sis mil catalans es van exiliar a Mèxic, l´unic païs que no va reconeixer mai al regim de Franco. La millor intel·lectualitat va fugir de Catalunya, es van establir 300 catedratics d´universitat, 500 metges, un centenar de cientifics, consellers, regidors, sindicalistes, politics etc. Escriptors de la talla de Avel·li Artis-Gener, Agutí Bartra, Pere Calders, Josep Carner, Anna Murià i, molts altres; personalitats com Pere Bosch Gimpera, Joaquim Xirau, Baltasar Samper, etc. Es van editar 300 llibres en català, 50 revistes i butlletins, com Pont Blau, Xaloc, Quaderns de l´exili, Butlletí d´informació dels Països Catalans a Guadalajara, dirigit pel pare de José M. Murià, tots de una qualitat extraordinaria, es van fer els Jocs florals, infinitat d´actes culturals, etc.

Cal preguntar-nos com hauria segut Catalunya, sense dictadura i sense l´exili. Aqui ens vam quedar amb la foscor, la mediocritat i la por.

De tot aixó s´en va gaudir Mèxic, algunes coses es van quedar a mitges, era comprensible, tothom es pensava que tornaria haviat a casa per tant es vivia l´enmediatesa, lo que impedia elaborar grans projectes, però van deixar la llavor.

Teniu per la meva part tot l´afecte i reconeixement, i feu arribar als mexicans el meu absolut agraïment.