Terricabras retreu al "rei imposat" que no parli català
EL REI VISITA UNA PROVÍNCIA
Josep-Maria Terricabras
Article publicat a El Periódico, el 19 de setembre del 2007
EL REI VISITA UNA PROVÍNCIA
Josep-Maria Terricabras
Alguns mitjans espanyols, més anticatalans que promonàrquics, han omplert espai i hores amb la cremada de dues fotografies dels reis d’Espanya la setmana passada a Girona. No tenen en compte que, a Espanya, el cap de l’Estat no és un ciutadà normal sinó un rei nomenat per un dictador, un rei que va jurar “los Principios del Movimiento”, però que no ha jurat la Constitució, només l’ha signat, que tampoc no s’ha sotmès a un referèndum i que, per tant, té al seu costat la legalitat però no disposa de la legitimitat democràtica, que és la confiança expressada lliurement pels ciutadans.
A més, un rei imposat hauria de tenir especial interès a ser, almenys, un bon professional, i això vol dir, entre altres coses, que el rei d’Espanya hauria de parlar bé -com fa, per exemple el rei de Bèlgica- totes les llengües de l’Estat que li paga la festa a ell i a la seva nombrosa família. Però, tampoc, això tampoc.
I llavors, quan el rei visita la seva província de Girona, alguns -per pocs que siguin- el voldrien xiular però no ho poden fer, perquè no s’hi poden ni acostar. Això vol dir que, amb aquest rei, tampoc no pot protestar qui vol i com vol: els indignats i antimonàrquics no li poden manifestar el seu disgust directament sinó que s’han de retirar i rumiar com s’ho faran per fer sentir la seva protesta. Alguns ho van fer a Girona cremant dues fotografies. Suposo que qui impedeix que es facin els crits en directe és perquè troba que això és el pitjor que pot passar i que, per tant, assumeix qualsevol altra forma de rebuig, mentre aquesta es faci ben lluny.
A mi, personalment, no m’agraden les manifestacions en què s’insulta, es cremen coses o es trenquen. Però aquesta és una consideració estètica més que no pas política. Perquè és obvi que, en una democràcia, el cap de l’Estat ha de poder ser criticat com qualsevol ciutadà. S’han preguntat el rei i els seus col·laboradors per què hi ha molts caps d’Estat al món que no s’han de protegir de la seva pròpia gent? Això sí que és revelador. La cremada de fotos, una anècdota mínima, irrellevant.
A més, un rei imposat hauria de tenir especial interès a ser, almenys, un bon professional, i això vol dir, entre altres coses, que el rei d’Espanya hauria de parlar bé -com fa, per exemple el rei de Bèlgica- totes les llengües de l’Estat que li paga la festa a ell i a la seva nombrosa família. Però, tampoc, això tampoc.
I llavors, quan el rei visita la seva província de Girona, alguns -per pocs que siguin- el voldrien xiular però no ho poden fer, perquè no s’hi poden ni acostar. Això vol dir que, amb aquest rei, tampoc no pot protestar qui vol i com vol: els indignats i antimonàrquics no li poden manifestar el seu disgust directament sinó que s’han de retirar i rumiar com s’ho faran per fer sentir la seva protesta. Alguns ho van fer a Girona cremant dues fotografies. Suposo que qui impedeix que es facin els crits en directe és perquè troba que això és el pitjor que pot passar i que, per tant, assumeix qualsevol altra forma de rebuig, mentre aquesta es faci ben lluny.
A mi, personalment, no m’agraden les manifestacions en què s’insulta, es cremen coses o es trenquen. Però aquesta és una consideració estètica més que no pas política. Perquè és obvi que, en una democràcia, el cap de l’Estat ha de poder ser criticat com qualsevol ciutadà. S’han preguntat el rei i els seus col·laboradors per què hi ha molts caps d’Estat al món que no s’han de protegir de la seva pròpia gent? Això sí que és revelador. La cremada de fotos, una anècdota mínima, irrellevant.
Article publicat a El Periódico, el 19 de setembre del 2007
No comments:
Post a Comment