Perquè diem «no a Vauban a la Unesco»
L’estat francès ha decidit promoure “l’any Vauban” per vàries raons. La raó al•legada és la celebració del tricentenari de la mort d’en Sébastien le Prestre, marquès de Vauban (1633-1707). Com a lloctinent general des les armades i comissari general per a les fortificacions del rei de França Lluís XIV fou un dels responsables de l’èxit de les guerres de conquestes del territoris cobejats d’ençà de segles pels sobirans francesos, en particular del nostre. Perpinyà va patir tants setges, amb famines, repressions i destruccions ja dos segles abans del tractat dels Pirineus, que ostentava el títol de “vila màrtir”.
Tanmateix hi ha dues raons subjacents. En el marc tant a la dreta com a l’esquerra de l’exacerbació del sentiment nacional mediatitzada dia rere dia, quina excel•lent oportunitat per glorificar França, per afegir un nou mite a la gloriosa llista dels Vercingétorix, Charlemagne, Jeanne d’Arc, Napoléon... per actualitzar un testimoniatge més de la famosa “excepció francesa”, la quasi divina conjuminació en una mateixa persona del geni militar i del geni artístic al servei de la “Nació”.
Les fortificacions reconegudes com patrimoni mundial sacralitzaran les fronteres estatals com per justificar a posteriori el dogma repetit a cor què vols, fins i tot encara avui dia per periodistes: “el Rosselló, definitivament francès”. El repte és doncs doble: d’una banda reforçar el nacionalisme “intra muros” i d’altra banda obtenir una consagració oficial estrangera a escala mundial. Imagineu: xàrters, europatours, japonesos i xinesos fent processons de la Catalunya del Nord a la Franche-Comté, tot admirant els límits perfectes de l’hexàgon francès, empassant-se les falsificacions històriques oficials subvencionades pel Consell General i promogudes per les oficines de turisme o la “Xarxa cultural”. D’una pedra maten dos... i més pardals.
Així queden soterrats els articles dels nostres eminents historiadors com Josep Sanabre que va escriure “Resistència del Rosselló a incorporar-se a França” demostrant així que el Rosselló “no s’ha donat a França” - com tantes generacions de catalans han estat obligades d’empassar-s’ho-, i que les repressions contra els resistents foren terribles.
Soterrades també les brillants aportacions de la professora Alícia Marcet després de tota una vida dedicada a investigacions sobre el tema i ocultades les seues conclusions: “...esdevingut província del reialme de França, el Rosselló tanmateix no s’ha tornat francès…hom ha pogut creure en una aculturació totalment reeixida.
Constatem avui dia que no és gens el cas”. També queda marginada la defensa de la catalanitat feta per l’historiador Ramon Sala que qualifica de “colonialista abans d’hora” les valoracions dels intendents francesos sobre nosaltres: “…l’horrible foc artificial serà del Jacques Delon que ens tracta de “raça deteriorada”. Res no canvia : el 2005 en Frêche president del Consell Regional ens tracta d’ “incultes” i al març 2007 a Vilafranca reincideix : “la història interessa poca gent”.
L’any Vauban serà doncs una oportunitat suplementària de negació de la nostra història tant aquí com en Franche-Comté. Patim les mateixes maniobres político -culturals per negar la conquesta militar, per amagar que no érem francesos ni ells ni nosaltres, que vam esdevenir-ho a la força sota la mà de ferro d’en Louis XIV i dels seus laquais.
Com qualsevol nació tenim dret a la recuparació de la memòria històrica i el deure de denunciar la colonització imposada pel “país dels drets de l”home”.
Diem “no a les obres d’en Vauban al patrimoni de la Unesco”.
Perquè diem «no a Vauban a la Unesco»
Tots hem de mobilitzar-nos i enviar la postal «no a Vauban a la Unesco» al director d’aquesta organització a París. Les raons de la creació d’un col•lectiu tant a la Catalunya del Nord com a Franche-Comté, són evidents per als qui saben què és la Unesco i que doncs l’obra d’en Vauban no compleix els criteris necessaris per formar part del patrimoni mundial.
La finalitat de la Unesco (article I.1 de la seva constitució) és «de reforçar el respecte del dret i de la justícia, dels drets de l’homme i de les llibertats bàsiques,…. confirmats en la Carta fundacional de les Nacions Unides per a tots els pobles del món.»
El poble català també té dret a la recuperació de la seva memòria històrica i el deure de lluitar contra les mentides, manipulacions, falsificacions de la història pròpia, que patim d’ençà de l’annexió el 1659 i més particularment d’ençà de la Tercera República. Tenim dret com al País Valencià a «una Comissió de la Veritat» avalada pels màxims representants de les institucions europees.
En Vauban no era un artífex de la pau ans al contrari és el símbol de l’imperialisme guerrer francès, ja que era enginyer militar en cap d’en Louis XIV i doncs responsable de l’èxit de les conquestes militars de països que no eren francesos. Va fer destruir el nostre patrimoni a les tres viles cabdals del país: Perpinyà (capital) Cotlliure (gran port) i Vilafranca (entrada estratègica de Cerdanya) per prevenir les revoltes. Els nostres historiadors J. Sanabre, A. Marcet, R. Sala han tractat abastament tant el tema de la resistència apassionada de la nostra gent (els Angelets de la Terra entre altres) com de les destruccions, tortures, persecucions, infligides al llarg dels segles pels invasors francesos (Perpinyà ostentava el títol de «vila màrtir»).
Prou de mentides: «le Roussillon ne s’est pas donné à la France». Les fortificacions de Vilafranca van ser fetes amb les pedres d’un convent magnífic, un quadrat de 26 metres d’amplada amb 42 columnes de marbre rosa totalment arrasat perquè els francesos no confiaven en els franciscans; Mont-Louis és encara una ciutadella amb militars - i Perpinyà no-? com Bayonne i Lille . Si l’armada francesa córre el risc de la seva adscripció a la llista és perquè «la garnison y est moins sensible». Quant a les dues altres ciutats l’armada s’hi oposa d’entrada perquè sap que és incompatible amb els principis de la Unesco (Le Monde 17.03.04).
Com ho diuen respectivament dos membres de la Comissió de la Veritat la C.Símon :« Només el coneixement de les atrocitats del passat i del present pot alimentar la lluita cultural i l’afany per un futur divers» i en F. Frattini, Vicepresident de la Comissió Europea i responsable de Justícia Llibertat i Seguretat: «Només dient la veritat podrem ajudar el poble a alliberar-se».
Daniela Grau
Més informació.
www.cadrescatalans.com/toulouse/article/culture/Grau_no_vauban.php
www.enricbalaguer.unblog.fr/tag/patrimoinepatrimoni/
No comments:
Post a Comment